L'embassament dels aliments

Envassos: recipients dins dels quals es posa l'aliment per contenir-lo, conservar-lo, protegir-lo, manipular-lo, transportar-lo o millorar-ne la presentació.

Els additius

Additius: substàncies d'origen natural o artificial que s'utilitzen en petites quantitats en la preparació dels aliments per modificar-ne les característiques organolèptiques o millorar-ne el procés d'elaboració i conservació.

Tipus d'additius:


-colorants: donen color.

-conservants: allarguen la vida dels aliments.

-antioxidants: retarden l'oxidació.

-estabilitzadors: mantenen l'aspecte i textura.

-antiaglomerants: eviten que es facin grumolls.

-aromatitzants: proporcionen aroma.

-edulcorants: aporten gut dolç

procediments químics de conservació

Salaó: cobrir de sal els aliments per reduir-ne la humitat i frenar la proliferació de bacteris.

Ensucrat o almívar: tenir els aliments en una solució saturada de sucre després d'haber-los esterelitzats per mitjà de la cocció.

Fermentació: es basa en el creixement i l'acció selectiva de certs microorganismes desitjables que n'impedeixin el creixement dels nocius.

Conserves en vinagre i oli: conservar els aliments dins d'una solució àcida. El medi àcid elimina i retarda considerablement la proliferació dels gèrmens patògens.

Procediments físics de conservació

Dessecació: reduir el contingut d'aigua dels aliments utilitzant les condicions ambientals naturals i exposant-los al aire.

Deshidratació: és com la dessecació però es fa amb calor artificial.

Liofilització: eliminació de l'aigua per sublimació en aliments prèviament congelats.

Fumatge: deshidrata l'aliment i aprofita les propietats antisèptiques i antibacterianes del fum.

Embassament al buit: eliminar l'aire a l'hora d'envasar els aliments a fi d'evitar l'acció dels agents oxidants.

Irradiació: sotmetre els aliments a l'acció de radiacions, semblants als raig X. S'aconsegueix destruir tota mena de bacteris.

Aplicació de calor: sistemes que es basen en el tractament tèrmic dels aliments, aplicant la calor, per tal d'eliminar els gèrmens actius que els malmeten.

Refrigeració i congelació: el fred atura l'activitat dels bacteris i manté el valor nutritiu dels aliments. 

Tècniques de conservació dels aliments

Conservació: serveix per evitar o retardar el deteriorament dels aliments i mantenir-ne el màxim valor nutritiu.

Mètodes de conservació:


-Conservació per procediments físics: s'actua directament sobre els aliments sense afegir-hi cap altre element.

-Conservació per procediments químics: s'afegeixen altres substàncies químiques als aliments.

La indústria alimentària

Indústria alimentària: és l'encarregada de l'elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat dels aliments. La seva finalitat es preparar productes equilibrats, sans, de gran valor nutritiu, segurs, més digeribles, gustosos, agradables i més econòmics.

Classificació:


-Indústries manipuladores: escorxadors, indústries envasadores...
-Indústries conserveres: congelats, enllaunats... i semiconserveres: aliments salats o fumats, llet pasteuritzada...
-Indústries transformadores: panificadores, fàbriques d'embotits...

El procés d'obtenció d'aliments: la indústria alimentària

Cadena alimentària: nom que rep el procés des que un aliment es produeix fins que el consumim.

De la tela al vestit: la confecció

Confecció: Transformació de teixits totalment acabats en peces de vestir.

Seccions d'un taller de confecció:


-Tall: es realitza sobre els teixits resseguint el contorn marcat amb un patró. S'utilitzen unes màquines amb fulles circulars, amb un raig làser o amb un raig d'aigua d'alta pressió.

-Costura: unir les peces de roba amb màquines de cosir.

-Acabat: planxar, etiquetar i embalar les peces de roba ja cosides i deixar-les a punt per la seva comercialtització.

La tintura, l'estampació i l'aprest

Tintura: submergir les fibres, els fils o els teixits dins d'un líquid que conté substàncies colorants dissoltes.

Estampació: gravar o estampar dibuixos de colors en una cara de la tela o teixit.

Aprest: tractament final que es dona als teixits per millorar la seva consistència o suavitat.

Del fil a la roba: el tissatge

Tissatge: procés de fabricació de teixits per a l'obtenció de robes i teles o teixits.

El teixit pla: és el més antic de tots. Està format per fils d'ordit i de la trama, posats alternativament l'un damunt de l'altre, entrellaçats en direccions perpendiculars, formant un angle de 90 graus.



El teixits amb telers


Telers: màquines que lliguen els fils i formen els teixits. Per fer-ho, es col·loca el plegador d'ordit al teler i els extrems de fils es passen pel mig de les malles de lliços, per la pua o pinta de teixir, i finalment, s'enrotllen en un altre cilindre (plegador de teixit).

Un dels lliços aixeca els fils senars de l'ordit mentre que l'altre abaixa els parells. Això fa que quedi un espai entre els dos, la calada, per on passa disparada la llançadora, que conté una bobina de fil, la bitlla, que desprèn la trama.

Un cop passada la trama la pua abat la trama tot ajuntant-la al fil de trama de la passada anterior. De seguida s'inverteix la posició dels lliços, els fils senars avall i els parells amunt, i es torna a passar la llançadora per la calada.


El teixit de punt


Són teixits que s'elaboren utilitzant un sol fil que va formant malles que s'enllacen entre si.

S'elaboren industrialment amb unes màquines anomenades tricotoses.

Agulles de llengüeta: agulles que agafen el fil que ve directament d'una fileta de bobines i el fan passar a través de les malles formades a la passada anterior.




Propietats dels teixits


Plans: Són molt resistents però poc elàstics. Amb ells es fabriquen llençols, camises, estovalles...

Teixit de punt: Tenen una gran elasticitat. Amb ells es fabriquen: jerseis, mitjons, mitges...

De la fibra al fil: la filatura

Filatura: procés de transformació de les fibres en fils.
Etapes de la filatura:


-Neteja: les fibres d'origen vegetal o animal solen arribar a la filatura en forma de bales. Després s'extreuen les fibres i es netegen. La màquina que fa aquesta operació és el batà obridor. El resultat és la napa.

-Pentinat: quan les fibres estan netes cal paral·lelitzar-les, es a dir, que quedin paral·leles les unes amb les altres.

-Estirat: Es du a terme en una màquina anomenada manuar, en la que diverses cintes de carda s'estiren i s'ajunten per formar la veta. L'estiratge s'aconsegueix fent passar la cinta pel tren d'estiratge. En alguns casos diverses vetes s'ajunten en una màquina, la metxera. El producte obtingut s'anomena metxa.

-Torçat: finalment les metxes o les vetes es porten a la filadora, on s'acaben d'estirar i es torcen fins a formar els fils.

primeres matèries tèxtils: fibres i filaments

Fibres: Matèries primeres de les quals s'obtenen fils per fer teixits. La seva llargària pot ser entre els  10 i els 400 mm. Quan s'estiren i es cargolen entre si formen els fils.
Filaments: Tenen una llargària il·limitada, ja que la majoria han estat fabricats artificialment.           

Propietats de les fibres:


-Fibres naturals, vegetals, animals o minerals: les més importants són les del cotó, ja que son suaus, absorbeixen bé la humitat, no irriten la pell, són fàcils de tenyir, dissipen electricitat estàtica, resisteixen temperatures altes i són fresques. Les fibres animals com la llana, tenen unes propietats similars a les del cotó, llevat que absorbeixen encara més la humitat i són molt més càlides ja que són aïllants. Les fibres minerals no són aptes per a roba de vestir, però es fabriquen per fer aïllaments i altres aplicacions industrials.

-Fibres artificials: s'obtenen per un procés de transformació de la cel·lulosa. La fibra artificial més utilitzada és el raió. Segons quins productes químics que s'utilitzen per obtenir-lo, rep diferents noms, com viscosa o acetat de cel·lulosa.

-Fibres sintètiques: s'obtenen a partir de productes químics, generalment derivats del petroli. Totes tenen unes propietats comuns: resistència, uniformitat impermeabilitat, poca absorció de la humitat, facilitat per acumular l'electricitat estàtica, la poca resistència a les temperatures elevades i dificultat per tenyir-se.

el procès d'obtenció de teixits: la indústria tèxtil.

Procès:  obtenció de matèries primeres, transformació i comercialització.

Indústria tèxtil: activitats dedicades a la producció de fils, de teixits i els processos de confecció de peces de vestir i altres productes bassats en tissatge